Article extret de la revista FOREVER novembre 2009/núm. 180

Traduït al català per feedra

La menopausa és el període de la vida de la dona en el què els seusovaris deixen d’ovular, per aquest motiu la menstruació cessa, sent el inici dela fi de la fertilitat. Hem de recordar que la menopausa, no és una malaltia,és un cicle normal de la vida com ho és la pubertat.

Els ovaris de la dona abans de deixar d’ovular van disminuint laproducció de les hormones: estrògens, progesterona i testosterona.

Estrògens i testosterona es coneixen vulgarment com hormones sexuals ireproductives. Els estrògens a més de la funció reproductora actuen sobrealtres molts òrgans i sistemes lligats amb la reproducció. Les cèl·lules de lavagina, pit, pell, ossos, artèries, cor, fetge i cervell posseeixen receptorsd’estrogen, per això, requereixen aquesta hormona pel seu normal funcionament.Els estrògens són essencials per a mantenir la hidratació i suavitat de lapell, així com, la temperatura corporal. També són necessaris per la correctaformació dels ossos.

Malgrat que els nivells d’estrogen baixen molt després de la menopausano desapareixen completament. Altres òrgans prenen el relleu dels ovaris perproduir una forma d’estrogen menys potent. Aquests òrgans que es coneixen com aglàndules endocrines secreten hormones a partir d’àcids grassos.

La progesterona treballa com a contrapartida de l’estrogen. Durant la segona meitat del cicle menstrual estimula els canvis a lesparets de l’úter fins a completar la seva preparació per acollir a l’òvulfecundat. Si no es fecund cap òvul el recobriment de l’úter es trenca is’allibera. El cicle comença de nou. La progesterona calma el cervell. També escreu que afecta a altres aspectes del sistema nerviós.

La testosterona és important pel desig sexual. Les dones tenen moltamenys quantitat d’aquesta hormona que els homes (en torn a un 80%) però és laresponsable de mantenir el desig sexual i la libido.

La perimenopausa és el període de la vida de la dona en què el coss’està preparant per la menopausa. Per la majoria de les dones ña produccióhormonal comença a disminuir en torn als 30 anys i segueix disminuint ambl’edat. Moltes dones pateixen algun o varis símptomes dels següents en aquestperíode: ansietat, pell seca, calors, insomni, irritabilitat, disminució de lalibido, pèrdua de concentració, canvis d’humor, malsons, incontinènciaurinària, sequedat vaginal, picors i augment de pes.

Menopausa és el període de la vida de la dona en el que deixa de tenirla menstruació. S’ha d’establir un nou equilibri hormonal. En aquest períodeles dones són més vulnerables i més susceptibles de patir greus problemes desalut com: malalties cardiovasculars, osteoporosi i atròfia vaginal.

PRODUCTES DE FOREVER RECOMENATS

Forever Multi-Maca

Font d’esterols vegetals que promouen elsnivells saludables d’estrògens i progesterona reduint els símptomes de lamenopausa.

Artic-Sea

Àcids grassos Omega 3 i 9 que poden reduirla depressió i l’aparició d’acaloraments.

Gin-Chia

Elimina la depressió i estimula laproducció d’estrògens. No recomanat per persones hipertenses

A-betaCare

Conté vitamina E que ajuda a reduir elaacaloraments i mantenir l’equilibri hormonal.

Bee Pollen

Font natural de zenc i vitamina B6 el quèel fa molt beneficiós per eliminar la depressió.

Forever Royal Jelly

La gelea reial millora el metabolisme,ajudant a recuperar-se de l’estrès i la fatiga.

Forever Calcium

Aporta la quantitat diària recomanada decalç per un adult així com de vitamina D i magnesi.

Forever Freedom

Gel d’àloe, sulfats de glucosamina icondroitina i SMS (sofre orgànic) ajuda a mantenir l’estructura òssia i lubricales articulacions.

Active HA

Àcid Hialurònic, una proteïna produïda perl’organisme per a lubricar les articulacions i músculs a més d’assegurar lahidratació adient de la pell.

Amb una dieta apropiada, complements per la nutrició i l’exercicifísic moderat, es poden alleugerir els efectes de la menopausa.

Tweet

Es recomana per a depurar i desintoxicar en afeccionshepatobiliars i davant una acumulació de toxines en reumatisme, artritis,processos al·lèrgics com rinitis o asma, gota, i afeccions dermatològiques comacne, dermatitis o èczemes. 

Ajuda a regular i depurar l’organisme i a controlar elsnivells de colesterol, glucosa i àcid úric, així com la tensió arterial, lacirculació venosa i el metabolisme general, pel que pot ser útil com complementen dietes de control de pes.

Aplicat externament és antiinfecciós, antiinflamatori isuavitzant, afavoreix la cicatrització i regeneració de la pell. Alleuja i curaferides, nafres, èczemes, psoriasis, cops, dolors musculars o articulars, acne,taques en la pell, etc. Alleuja el dolor, la irritació, la picor i la inflamació.Aplicat en comprimits en els dies següents a la cremada, solar o no, calma iaccelera la regeneració de la pell danyada. 

Per a resumir, en ús intern i extern l’àloe vera estàindicat en afeccions dermatològiques i infeccions exantemàtiques (xarampió,varicel·la, rubèola, herpes), afeccions de la mucosa gàstrica i intestinal(gastritis, hiperacidesa, úlcera gastroduodenal, infeccions gastrointestinals imalalties inflamatòries intestinals com crohn, colitis ulcerosa i colonirritable) i de la mucosa bucal (aftes, gingivitis, periodontitis, candidiasisbucal i esofàgica), estats de immunosupressió, processos inflamatoris i autoimmunestipus artritis, processos tumorals, prevenció d’estats de immunosupressió iprocessos infecciosos, hiperglucèmies i hiperlipidèmies.

Precaucions

En ús extern no s’han descrit reaccions adverses i lesreaccions al·lèrgiques són molt rares. En ús intern el gel d’àloe vera esconsidera segur i no es coneixen interaccions. 

(Basat en l’article publicat a, Conèixer Arganzuela nº 117juliol/agost 2002, com a resum de la ponència que sobre els usos terapèutics del’àloe vera va desenvolupar el maig de 2002 en el Jardí Botànic de Madrid, enel marc de les Jornades de Fitoteràpia i Etnobotánica, el Dr. Ricardo GampelTrajterman, farmacèutic i bioquímic dedicat des de fa 30 anys a l’estudi de l’àloeals Estats Units) 

Forever Living Products Spain S.A.

Tweet

Activitat sobre òrgans i sistemes 

Amb abundants i documentades referències d’estudis in
vitro, en animals i en humans, el Dr. Ricardo Gampel va desenvolupar les
propietats i aplicacions de l’àloe vera. Respecte a la seva activitat sobre la
mucosa gàstrica duodenal destaca l’efecte protector davant lesions de la mucosa
gàstrica, la seva activitat antiulcerosa, i d’inhibició del creixement de
helicobacter pylori. L’acemanà present en l’àloe vera podria ser útil en
malalties inflamatòries intestinals com la de crohn o la colitis ulcerosa.

En el sistema endocrí ressalta l’activitat hipoglucemiant
i hipolipemiant: "L’àloe vera administrat per via oral és capaç de reduir
els nivells de glucosa en sang… Pot tenir també certa activitat sobre els
nivells sanguinis de colesterol i triglicèrids, encara que el mecanisme d’acció
no ha estat dilucidat".

En quan al sistema immune l’àloe té activitat
inmunomoduladora i antimicrobiana enfront d’un ampli nombre de microorganismes,
bloqueja la reproducció del VIH i dels herpes virals i estimula l’activitat
dels monòcits i macròfags. L’àloe vera, actiu en situacions de immunosupressió,
és també efectiu en la prevenció d’estats de immunosupressió induïts per
radiació ultraviolada i en la prevenció d’infeccions víriques respiratòries
(grip, refredat, laringitis) per induir la formació d’anticossos. Té tanmateix activitat
antiinflamatòria: inhibeix la síntesi de prostaglandines i redueix la migració
i infiltració de leucocits, l’alliberament d’histamina i la síntesi i secreció
de leucotriens: "L’activitat antiinflamatòria del gel d’àloe vera és en sinergia
amb la resta de propietats (cicatritzant i immunostimulant) per a facilitar la
curació de ferides o enfront de processos artrítics (per les seves propietats antiinflamatòries
i immunomoduladores)".

"L’àloe vera presenta propietats anticancerígenes i antitumorals.
Especialment en els sarcomes tous, l’acemanà és capaç de reduir el creixement
del tumor o produir-ne la regressió. Aquesta activitat antitumoral, al costat
de les propietats immunostimulants i protectores de les lesions induïdes per
radiació, determinen la possible aplicació de l’àloe vera en la prevenció de melanomes
i càncers de pell", pel que s’han iniciat estudis per avaluar l’activitat
antitumoral de l’acemanà i altres polisacàrids de l’àloe.

En relació a la pell i les mucoses destaquen les
propietats de cicatrització i regeneració. L’àloe vera, ingerit o en aplicació
externa, facilita la curació de ferides, cremades i lesions epidèrmiques i redueix
el dolor: "S’ha mostrat especialment eficaç en les cremades induïdes per
radiació, incloses les solars, i en lesions subsegüents a tractaments amb
radioteràpia. El gel d’àloe augmenta el correcte entrellaçat de les fibres de col·lagen
sobre la zona lesionada a causa de la regeneració cel·lular i tissular
promoguda per les glicoproteïnes, la reepitelizació i angiogènesis afavorida
per l’al·lantoïna, i l’efecte antiinflamatori i antimicrobià dels polisacàrids
i compostos fenòlics". També facilita la curació de nafres i ulceracions
bucals o lesions inflamatòries irritants de la mucosa gastrointestinal.

En situacions on la curació de ferides es veu afectada i
alentida, per exemple diabetis, l’àloe és especialment eficaç: "No només disminueix
el temps de curació de les lesions, sinó que millora el flux sanguini i manté
una major sensibilitat en la zona lesionada en comparació amb altres
tractaments".

No menys important és la seva activitat contra la psoriasi.
La penetració dels polisacàrids del gel d’àloe vera a través de la pell
afavoreix la seva humectació, clou la dermis i inhibeix la formació de les
plaques psoriàsiques, de manera que es pot reduir de manera significativa la
durada dels brots.

Les alteracions produïdes en la pell per l’edat i per les
radiacions solars es deuen al fet que els canvis degeneratius són superiors a
la capacitat regenerativa, el que es plasma en l’aparició d’arrugues i canvis
en la seva pigmentació. El gel d’àloe, "Prevé el foto envelliment
prematur, restableix l’equilibri entre els canvis degeneratius i regeneratius i
estimula la síntesi de col·lagen i de les fibres d’elastina de la pell. El gel
d’àloe incrementa el contingut de col·lagen soluble i inhibeix els enzims
responsables de la formació i acumulació de melanina en la pell, que donarien
lloc a l’aparició de taques o zones de sobre pigmentació".

Article de FLP (Forever Living Products)

Tweet

Hi ha tres factors que contribueixen en gran mesura al mal funcionament del tracte gastrointestinal; estrès, una dieta pobra en nutrients i les toxines del medi ambient. La planta Àloe Vera, també coneguda com a sàbila a Amèrica del Sud, pot assistir a l’organisme afectat per aquests tres factors i al mateix temps, els seus compostos botànics actius, poden ajudar a enfortir el sistema immune, reduir el risc de malaltia cardiovascular, neutralitzar els radicals lliures i accelerar la producció de noves cèl•lules.

S’ha verificat en nombrosos estudis científics, que el major mal produït pels radicals lliures té el seu origen a l’aparell gastrointestinal. Si vostè té cura en ajudar a refer aquest sistema tan important, no només estarà prevenint la malaltia, sinó contribuint en gran mesura en la prevenció dels mals causats per l’envelliment (molts d’ells relacionats amb els radicals lliures).

Investigacions recents sobre l’àloe, han revelat que la planta conté més de 200 compostos actius i un grup específic de polisacàrids que s’han identificat com els components biològicament actius i més beneficiosos de la planta. Estudis anteriors, van revelar que la fracció de polisacàrids que són el principi actiu de guarició de la planta, varien en la seva quantitat i activitat.

Quan hi ha alguna cosa que ens pertorba o ens incomoda, les més de les vegades sentim la resposta a l’estómac, notem com una cremor, de vegades dolor o una sensació molesta. Milers de persones pateixen de la síndrome d’intestí irritable, colitis o dolor abdominal sense diagnòstic i en països desenvolupats, una de cada 10 persones pateix úlcera gàstrica i/o problemes de restrenyiment. El mecanisme és ben entès, ja que amb cada esdeveniment d’estrès, el fluix de sang es concentra en el múscul i es desvia del tracte gastrointestinal. És la resposta normal de l’organisme a una situació d’alarma, a més de l’acceleració dels batecs cardíacs, la dilatació de la pupil•la i molts altres signes, i és allí on s’acumula l’energia encara que vostè acabi de sopar. De fet, l’estrès obstaculitza una bona digestió i eliminació.

Aquests mecanismes de "defensa" van ser desenvolupats pels nostres avantpassats, com a mètodes de supervivència, quan un animal els perseguia i/o havien de córrer per tal de salvar les seves vides. El problema és que encara tenim aquesta "memòria genètica" i la resposta de l’organisme és la mateixa, al afrontar la nostra vida quotidiana, quan conduïm, amb la interrelació amb el cap de l’oficina o altres centenars de situacions de la vida diària. Vivim en un constant estrès i no tenim per a on “escapar".

El sistema gastrointestinal degut al ritme de vida actual, sempre es troba afectat i intentem solucionar els símptomes amb antiàcids, antiespasmòdics, antiinflamatoris i medicaments pel dolor o malestar. No fem res per a prevenir o Guarir el mal cel•lular a aquest nivell. L’àloe és un antiinflamatori natural, que promou la guarició del tracte gastrointestinal, ajuda a combatre el restrenyiment i a netejar l’intestí, restaurant els nivells de líquids en el colon i ajudant a reparar els milions de cèl•lules que són reemplaçades diàriament en aquest sistema.

L’àloe ajuda també a l’absorció dels nutrients aportats pels aliments, contribuint a millorar la nutrició en general. I en quan a les toxines ambientals a les quals estem exposats tots els dies, que són absorbides en el tracte gastrointestinal i portades cap a la sang, l’àloe enforteix la mucosa intestinal, degut a la seva selectivitat en el rebuig i eliminació d’aquestes toxines El principi actiu de la planta (pres via oral), actua per tant, com un potent agent anticatabòlic, no només en el tracte gastrointestinal, sinó accelerant la producció de col•lagen per les cèl•lules anomenades fibroblasts (poderós efecte contra l’envelliment de molts teixits, incloent-hi la pell).

Tweet

CONTAMINACIÓ
I ÀLOE

Avui en dia és difícil viure apartat de la
contaminació, ja sigui ambiental, alimentària o iatrogènica (medicamentosa).
Per això té una vital importància intentar mantenir el nostre organisme net de
toxines, evitant d’aquesta manera que la contaminació faci estralls en el
nostre cos al perjudicar les seves funcions, i és aquí on l’àloe hi pot jugar un
paper important. 

NETEJADOR ANTISÈPTIC

El suc d’Àloe Vera és un excel·lent netejador antisèptic
(antiinfecciós) natural. Gràcies a les seves propietats queratolítiques
(desincrustants), desenganxa les matèries fecals adherides a les parets
intestinals permetent així l’eliminació del revestiment mucós mort.

La seva coneguda potent activitat bactericida destrueix nombrosos
tipus de virus i paràsits intestinals de putrefacció que viuen als plecs de les
parets de l’intestí gros. Sense el poder depuratiu de l’àloe aquestes matèries
tòxiques es podririen i fermentarien, sent absorbides per l’organisme, el que
podria produir una autointoxicació, que a la vegada donaria pas a infeccions,
inflamacions, problemes cutanis, migranyes, al·lèrgies, restrenyiment, envelliment
precoç, etc. 

DESINTOXICANT ORGÀNIC

Mitjançant la seva acció netejadora i antisèptica, el suc d’àloe
pres habitualment,  permet una millor
absorció dels elements nutritius de l’alimentació, així com, els de la seva
pròpia polpa.

Degut a la seva acció d’eliminació definitiva d’estancaments
fecals, redueix la putrefacció intestinal, procura descompressió i desembús
dels òrgans limítrofes i normalitza el pes específic de la matèria fecal, això
fa que s’acceleri el seu pas cap els intestins (millora del trànsit
intestinal). 

Per la seva acció dissolvent de les concentracions bacterianes i
tòxiques, equilibra la flora intestinal i restitueix al colon la seva òptima
salut.

L’Àloe Vera a més, tonifica i regula totes les funcions de
l’organisme d’una manera general i de forma particular en cas de problemes
crònics, en els que l’ús i sobre tot l’abús de fàrmacs, junt amb el tipus
d’alimentació i de vida repercuteixen a la llarga, en malalties, alteracions
digestives i problemes metabòlics relacionats amb l’obesitat. 

EFECTS BENÈFICS

Entre els efectes benèfics de l’Àloe Vera cal anomenar

Sensació de benestar deguda al procés de
desintoxicació.

Retrocessió de les inflamacions de la
mucosa.

Notable estimulació del peristaltisme
intestinal que afavoreix una disminució del restrenyiment.

Millora de les funcions renals.

Disminució de diferents mancances
d’elements vitals deguda a la millora del metabolisme.

Desaparició de malalties procedents
d’infeccions locals gràcies al reforçament del sistema immunitari.

Tweet

Article del Doctor Timothy
E. Moore, DDS/MS, PC

S’ha demostrat que l’Àloe Vera augmenta
els mecanismes de defensa, i que té una gran varietat de components que ajuden
a combatre la malaltia odontològica i altres patologies orals. Com a odontòleg
he utilitzat l’àloe vera en diverses patologies
durant els últims 14 anys, en més de 6000 casos documentats de pacients que
han estat tractats amb aplicacions d’àloe, observant notables efectes de guariment
en la reducció d’edema, i el control del dolor.

Hi ha vuit aplicacions principals de l’àloe
vera en la pràctica odotològica,

1. Les aplicacions directament en els llocs de cirurgia
   odontològica.
2. Aplicacions de l’àloe sobre teixits traumatitzats pel
   raspall de dents, abrasió de l’esmalt, mala higiene, fil dental,
   escuradents o altres lesions.
3. Les cremades químiques per accidents amb aspirina, són
   alleugerides ràpidament.
4. Si s’aplica àloe vera al alvèol quan s’extreu una pesa no
   es desenvolupen alveolitis.
5. Les lesions agudes de la boca milloren amb l’aplicació
   directa d’àloe sobre el herpes viral, aftes, úlceres aftoses i talls als
   caires dels llavis. També els abscessos milloren amb les aplicacions
   d’àloe.
6. Altres malalties orals de tipus crònic com el liquen pla i
   el pèmfig benigne, també responen positivament a l’àloe. Fins i tot a
   aquells problemes associats a la
   SIDA i la leucèmia obtenen alleugeriment. Altres
   malalties migratòries com la glossitis, llengua geogràfica i síndrome de
   boca ardent, milloren amb l’àloe.
7. En els problemes de les dentadures postisses que cursen amb
   dolor, per un mal muntatge de les pròtesis, siguin totals o parcials, l’ús d’àloe, redueix les irritacions i inflamacions. També en casos de
   mala higiene, ja que, actua com a fungicida reduint la contaminació
   bacteriana.
8. En els implants l’àloe vera controla la inflació per
   contaminació bacteriana. 

Els investigadors estan cada cop
més interessats en la utilització de productes naturals com alternativa als
sintètics, així degut al impuls que està tenint l’àloe, s’estan fent actualment
investigacions sobre aquesta planta a les Universitats d’Oklahoma, Baylor i
Loma Linda.

Tweet

"Tant
el gel com el sever s’obtenen a partir de les fulles fresques. Però són productes
molt diferents tant des del punt de vista químic com farmacològic i terapèutic, per això, no s’han de confondre".

El sever,
làtex o exsudat
obtingut per incisió de les fulles fresques de les espècies d’àloe
barbadensis, és de color grogós fosc, amb gust amarg i nauseabund. Els seus
principis actius són derivats hidroxiantracens d’acció laxant o purgant. Aquest làtex es condensa i desseca per a
obtenir una massa cerosa trencadissa, de color fosc entre marró vermellós i negre, que atapeït i
en forma de terrosos similars al fang sec rep el nom de sever. Polvoritzat és incorporat
a preparats farmacèutics laxants.

El gel
d’àloe vera es un líquid clar i mucilaginós de color blanc o lleugerament
grogós, quasi transparent, obtingut al triturar les fulles de varietats cultivades
d’àloe barbadensis sense eliminar la polpa. Els polisacàrids són els seus principals constituents
i no conté derivats antraquinònics d’acció laxant. Després de tractar el
gel d’àloe vera per mètodes físics s’obté el suc d’àloe, que ha de ser
convenientment conservat i estabilitzat, doncs és sensible a la llum i a la
calor el què fa que es deteriori ràpidament.

El suc
obtingut a partir del gel d’àloe barbadensis està lliure d’aloïna i altres substàncies
antraquinòniques laxants, d’aquesta manera es pot prendre amb tota seguretat
per via oral, quedant garantit el contingut de polisacàrids biològicament actius, mantenint el
color i el gust, no del tot desagradable, del gel de àloe vera.

El concentrat
d’àloe és un gel d’àloe vera al qual s’ha eliminat l’aigua. 

L’extracte
d’àloe és una solució aquosa o amb altres dissolvents naturals
que conté menys del 10% de gel d’àloe vera.

L’oli d’àloe
vera és la fracció lipídica obtinguda de les fulles d’àloe barbadensis miller*.

Composició química del gel

La
seva composició i propietats físico-químiques i farmacològiques poden variar en funció de la pluja, el rec, del terreny,
de l’època de recol·lecció de les fulles, de la seva edat, de
l’emmagatzemen i segons sigui la forma d’obtenció del gel.

Un
99,4% del peso del gel d’àloe vera és aigua. Més del 60% dels sòlids totals són
polisacàrids mucilaginosos lligats a sucres com la glucosa, manosa,
ramnosa, xilosa, arabinosa, galactosa i àcids urònics. El mucílag està compost de diferents polisacàrids neutres, àcids i acetilats (manans,
glucomanans, galactomanans…), responsables de la gran capacitat que té la
planta per a retenir aigua i gracies a la qual pot sobreviure en condicions de
sequera. 

Els
polisacàrids mucilaginosos són els principis actius responsables de l’activitat
biològica del gel d’àloe vera, entre els que cal destacar l’acemanà:
"Que ha despertat gran interès per les seves propietats farmacològiques i com a component actiu
important del gel d’àloe" i el anomenat aloèrid: "Polisacàrid d’elevat pes molecular
recentment identificat, constituït per glucosa, galactosa, manosa i
arabinosa, que segons sembla posseeix una activitat immunostimulant superior a
la de l’acemanà".

La
resta de sòlids que componen el gel d’àloe vera, que també poden contribuir a la seva activitat
terapèutica, són sals orgàniques i àcids (glutàmic, màlic, salicílic, cítric, lactat magnèsic, oxalat càlcic…), enzims (cel·lulasa,
carboxipeptidasa, bradikininasa, catalasa, amilasa, oxidasa, tirosinasa), saprogèniques, tanins, esterols, triglicèrids, aminoàcids (lisina, histidina,
glutamina, arginina, àcid aspàrtic, asparagina, treonina,
serina, àcid glutàmic, glicina, alanina, valina, metionina, isoleucina,
leucina, tirosina, fenilalanina y triptòfan), RNA,  traces d’alcaloides, de vitamines (betacarotè,
B1, B2, B3, B6, C, E, colina, àcid fòlic) i de minerals (alumini, bor,
bari, calci, crom, coure, ferro, potassi, magnesi, sodi, fòsfor, estronci, silici). Mai ha
de contenir en quantitats apreciables derivats hidroxiantracènics o antraquinones d’acció laxant.

*Àloe
Vera (nom vulgar)

*Aloe
barbadensis Miller (nom científic)

Article
de FLP Espanya (traduït al català per feedra)

Tweet

                                                                              Infusió amb flors d’Àloe

En el decurs de l’història han estat varies les cultures orientals i europees que han utilizat les infusions entre les seves begudes preferides. Aquesta beguda que en principi era punt de trobada per acompanyar una reunió de amics o de treball, va demostrar que a més d’aquesta funció proporcionava efectes beneficiosos per la salut. Aloe Blossom Herbal Tea, és una beguda sana, natural, exempta de calories, amb un deliciós i inconfundible gust a canyella. No conté colorants, ni aromatitzant artificials, ni conservants i no conté  cafeina.

Utilitats: Els beneficis per la salut provenen de les substàncies nutritives i aromàtiques que donen les fulles i flors extretes per l’aigua calenta al posar-les en infusió. El què fa especial la infusió "Aloe Blossom Herbal Tea", és la combinació única dels seus components procedents de diferents parts del món. Diversos estudis han demostrat els efectes d’aquesta infusió com a digestiva, tonificant, estimulant de la gana i carminativa (elimina les flatulències intestinals i gàstriques).

Tweet

El colesterol és un greix molt important per l’organisme, ja que es troba en totes i cadascuna de les seves cèl·lules. Aquesta substància greixosa és fabricada pel fetge i utilitzada per l’organisme en la construcció de membranes cel·lulars, constitució d’àcids biliars i producció d’hormones. 

De colesterol a l’organisme n’hi ha de dues classes, un conegut popularment com a dolent i designat amb les sigles angleses LDL (lipoproteïnes de baixa densitat), i un conegut com a bo i designat amb les sigles també angleses HDL (lipoproteïnes d’alta densitat). Els nivells alts de colesterol LDL estan relacionats amb els problemes càrdio-vasculars, ja que si hi ha massa d’aquest greix a la sang, s’acumula a les parets de les artèries formant el que es coneix com a placa i que va fent que la llum del vas es vagi estrenyent, aquesta estretor és el que en termes mèdics s’anomena aterosclerosi.  El colesterol conegut com HDL té una acció contraria, és a dir actua com un netejador, ja que, allibera les parets del vasos de l’acumulació de la placa esclerosa.

Sigui, doncs, perquè el fetge fabrica més colesterol del necessari o perquè se’n ingereix massa mitjançant dietes riques en greixos saturats es produeix un augment del nivell de colesterol dolent, augment que a la llarga pot provocar infarts o embòlies, malalties aquestes amb una important taxa de mortalitat.  

Un altre factor relacionat són els triglicèrids greixos procedents dels carbohidrats o, com el colesterol de grasses saturades, i que l’organisme fa servir per aportar energia als músculs. Quan el nivell de triglicèrids és elevat, es relaciona amb la deficiència de colesterol HDL (bo), obesitat, pressió arterial alta i diabetis, factors tots ells que augmenten el risc càrdio-vascular.

Per regular els nivells de colesterol a la sang, augmentant el bo i disminuint el dolent, cal canviar alguns hàbits alimentaris fent una dieta baixa en grasses saturades i colesterol, també és bo fer exercici moderat, controlar el pes, deshabituar-se del tabac, dels estimulants i limitar el consum d’alcohol.

L’Àloe Vera juga un paper molt important en la disminució dels nivells de colesterol dolent i de triglicèrids, mentre que augmenta de manera significant el colesterol bo, degut als seus components esteroides vegetals (esterol, citoesterol), germani orgànic, crom, acemanà, vitamines, aminoàcids i enzims.

De ben segur que l’acció de l’Àloe Vera envers el colesterol no és deguda a un sol dels seus components, sinó a un efecte interactiu de totes les substàncies que formen part de la seva complexa composició química. Prendre cada dia una dosi de polpa d’àloe correctament estabilitzada, junt amb el canvi d’hàbits esmentats més amunt, aporta una notable millora a l’organisme de les persones que pateixen hipertensió, hipercolesterolèmia i hipertrigliceridèmia, sense els efectes secundaris dels medicaments.

feedra 

Si vol informació personal i viu a Lloret de Mar o rodalies, pots passar pel carrer Potosí, 11 qualsevol dilluns, dimecres o divendres de 4 a 6 de la tarda i l’atendrem amb molt de gust.   

Tweet

"L’utilització clínica de l’ÀLOE VERA pot convertir-se en l’avançament mèdic més important ocorregut en tota l’historia de la humanitat." Dr. R. McDaniel

La riquesa en elements nutritius d’aquesta planta és sorprenent. Comencem per les vitamines. Apart de la ben coneguda Vitamina C (la única que el cos no sintetitza), l’àloe és riquíssim en tota la gamma de vitamines del grup B, és a dir la vitamina B₁ (Tiamina), B₂ (Riboflavina), B₃ (Niacina), B₆ (Piridoxina), B_9, i fins i tot la vitamina B₁₂ o Cianocobalamina, que fins fa poc es creia que només es trobava en la carn, Vitamina E (Tocoferol) i Vitamina M (Àcid fòlic).

La polpa d’Àloe Vera també és riquíssima en un gran nombre de sals minerals orgàniques, fonamentals per l’equilibri àcid/bàsic i els processos digestius i respiratoris, com ara el calci, magnesi, sodi, coure, ferro, manganès, potassi, cinc, crom, clor, silici, bor i germani orgànic.

Per altra banda és una importantíssima font de mono i polisacàrids, els quals al ser biològicament actius contribueixen en l’activitat antiinflamatòria; l’àloe conté una gran varietat d’enzims i 18 dels 22 aminoàcids, incloent els 8 aminoàcids essencials que l’organisme no pot sintetitzar per si mateix. El funcionament dels aminoàcids i els enzims és totalment interactiu, això fa que la insuficiència o mancança d’un d’ells afecti negativament a tot l’organisme, ja que, a partir d’aquests es formen els demés aminoàcids necessaris. Entre els aminoàcids de l’àloe hi destaca el famós Acemanà que només es troba a la polpa d’aquesta extraordinària liliàcia.

La meva dona i jo durant les llargues jornades en que participem en exposicions, acostumem a esmorzar bé al matí i menjar alguna cosa a la nit quan tornem a casa. Durant el dia ens alimentem prenem copetes de suc d’Àloe Vera, i ens trobem en perfecta forma fins arribar al vespre, malgrat del ritme intens i de la tensió contínua a la que estem sotmesos durant tot el dia.

Podem dir doncs, que l’Àloe Vera és un aliment molt complet. En els temps actuals veiem que molts trastorns són deguts a mancances en la nutrició, malgrat de viure en una societat on sembla que això no pugui ser per la gran quantitat d’aliments que tenim al nostre abast, bé, en aquests casos l’Àloe Vera ens pot ajudar al oferir-nos la seva riquesa en substàncies nutritives, el que el fa un indispensable complement alimentari.

Com ja he dit l’àloe és ric en vitamines, minerals, enzims i aminoàcids entre d’altres, substàncies totes elles d’origen orgànic i per tant reconegudes per l’organisme –a diferència dels productes de síntesi– i per tant perfectament assimilables. Així, doncs, les copetes de polpa d’Àloe Vera que consumim durant el dia ens aporten l’alimentació necessària per arribar al final de la jornada.

Per a entendre millor com actua l’Àloe Vera a l’organisme cal tenir en compte fonamentalment dos aspectes. El primer seria la teoria en que es basa l’oligoteràpia, “administrant a l’organisme minúscules quantitats d’oligoelements, n’hi ha prou per activar la seva activitat enzimàtica”. Així podem veure que només administrant traces d’elements, l’oligoteràpia aconsegueix guarir fins i tot malalties cròniques com la artritis. Moltes solucions ofertes per l’àloe poden explicar-se de la mateixa manera degut a la riquesa de la polpa d’àloe en oligoelements en quantitats minses.

El segon aspecte és que l’eficàcia polivalent de l’Àloe Vera és deguda a la sinergia o interacció de totes les substàncies que treballant simultàniament creen un efecte global més potent que si actuessin cadascuna per separat.

El gran secret de l’Àloe Vera resideix docs en aquesta misteriosa sinergia de múltiples substàncies que el fan un complement indispensable per la nostra alimentació quotidiana, permetent una activitat enzimàtica ideal i una potenciació de les defenses immunitàries.

Ara bé, no ens cansarem de repetir-ho només el suc i polpa d’Àloe Vera pur (sense addició d’aigua), correctament estabilitzat, amb el segell del IASC (Consell Científic Internacional de l’Àloe) i garantit per escrit, conté microelements biològicament actius, capaços de complementar perfectament la nostra alimentació diària, constituent així un veritable regal per la nostra salut.

Joan-Marc Salvadé

Barcelona, a 5 de setembre de 2003

Aquest escrit ha estat cedit per el Sr. Joan Marc Salvadé i traduït al català per en Ferran Corbella

Aquest Nadal regaleu Àloe Vera.

Bones Festes!!!

feedra

[@more@]

Tweet